No estava inicialment previst que fos Sant Boi l’escenari d’aquella convocatòria històrica de l’Onze de Setembre de 1976. Els catalans, àvids de llibertat, reclamants d’una amnistia política que posés fi definitivament a la foscor del franquisme i esperançats davant la perspectiva d’un estatut d’autonomia que reconegués els drets històrics de Catalunya com a nació, havien d’assistir a la primera cita històrica per celebrar la Diada Nacional en un espai de fortes reminiscències de derrota, com ho és el Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Justament per això, perquè el parc de la Ciutadella encara recorda el recinte fortificat que les tropes victorioses de Felip IV van aixecar a la capital de Catalunya per vigilar el comportament cívic dels catalans derrotats el 1714, el governador civil del govern Suárez, Salvador Sánchez Terán, al·legant la incomoditat de l’exèrcit, ho va prohibir directament. L’evocació de Sant Boi com a lloc ideal per a la cita de la primera Diada de la democràcia es deu a d’historiador i polític Josep Benet, qui en els anys durs ja havia pelegrinat discretament a l’església de Sant Baldiri per recordar i retre homenatge a la figura històrica del conseller en cap de Barcelona revoltat contra les tropes borbòniques que havien d’imposar el centralisme de l’Estat.

Rafael Casanova reposa a l’església parroquial de Sant Boi perquè va morir a la nostra ciutat molts anys després de la derrota, en ser el propietari per matrimoni d’un dels casalots més significatius de la petita història local: Can Barraquer, en procés de rehabilitació.

L’escenari escollit a Sant Boi va ser la plaça de Catalunya, aleshores un espai mig urbanitzat on es van aplegar gairebé cent mil persones per demanar el reconeixement històric de Catalunya en el trànsit pacífic cap a la normalitat democràtica. A un quart de sis de la tarda es va iniciar l’acte demanant un minut de silenci per tots els morts de la llibertat i especialment per la darrera víctima del franquisme afusellada a Barcelona encara no feia un any (Juan Paredes Manot, Txiqui).

Va començar parlant Miquel Roca Junyent el qual va ser interromput amb aplaudiments 35 vegades. Va continuar Octavi Saltor i finalment va parlar Jordi Carbonell qui va pronunciar una frase que s’ha convertit en històrica: "que la prudència no ens faci traïdors". Es van llegir un munt d’adhesions i un missatge del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, que encara trigaria uns mesos a pronunciar el famós "Ja sóc aquí". Per cloure l’acte, el mestre Oriol Martorell, va dirigir un multitudinari "Cant dels Segadors", après a corre-cuita per la concurrència.

Trenta anys després (any 2006) la plaça de Catalunya ja no és aquell descampat; des d’aleshores ha viscut dues remodelacions urbanístiques. En record de la primera fase, es conserva, en el mateix lloc on es va instal·lar en aquell moment, el mosaic commemoratiu d’aquella diada fet per l’artista Antoni Tàpies. Després de la darrera remodelació i amb la coincidència de la desaparició de Oriol Martorell, l'11 de setembre de 1998, es va erigir una escultura, obra de l’artista Artur Aldomà, en homenatge al músic i polític. En la placa que ens el recorda diu: Oriol Martorell, professor i músic, compromès amb les llibertats democràtiques del nostre país, que va dirigir el Cant dels Segadors la Diada de 1976 celebrada en aquesta plaça. (Fonts: publicacions de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat)

La Diada del 11 de Septiembre de 1976 en Sant Boi

No estaba inicialmente previsto que fuera Sant Boi el escenario de aquella convocatoria histórica del Once de Septiembre de 1976. Los catalanes, ávidos de libertad, reclamantes de una amnistía política que pusiera fin definitivamente a la oscuridad del franquismo y esperanzados ante la perspectiva de un estatuto de autonomía que reconociera los derechos históricos de Catalunya como nación, tenían de asistir a la primera cita histórica para celebrar la Diada Nacional en un espacio de fuertes reminiscencias de derrota, como lo es el Parque de la Ciutadella de Barcelona.

Justamente por esto, porque el parque de la Ciutadella todavía recuerda el recinto fortificado que las tropas victoriosas de Felipe IV levantaron en la capital de Catalunya para vigilar el comportamiento cívico de los catalanes derrotados en 1714, el gobernador civil del gobierno Suárez, Salvador Sánchez Terán, alegando la incomodidad del ejército, lo prohibió directamente. La evocación de Sant Boi como lugar ideal para la cita de la primera Diada de la democracia se debe al historiador y político Josep Benet, quien en los años duros ya había peregrinado discretamente a la iglesia de Sant Baldiri para recordar y rendir homenaje a la figura histórica del consejero en jefe de Barcelona sublevado contra las tropas borbónicas que habían de imponer el centralismo del Estado.

Rafael Casanova reposa en la iglesia parroquial de Sant Boi porque murió en nuestra ciudad muchos años tras la derrota, al ser el propietario por matrimonio de uno de los casones más significativos de la pequeña historia local: Can Barraquer, en proceso de rehabilitación.

El escenario escogido en Sant Boi fue la plaza de Catalunya, entonces un espacio medio urbanizado dónde se reunieron casi cien mil personas para pedir el reconocimiento histórico de Catalunya en el tránsito pacífico hacia la normalidad democrática. A las cinco y cuarto de la tarde se inició el acto pidiendo un minuto de silencio por todos los muertos de la libertad y especialmente por la última víctima del franquismo fusilada en Barcelona todavía no hacía un año (Juan Tabicas Manot, Txiqui).

Empezó hablando Miquel Roca Junyent el cual fue interrumpido con aplausos 35 veces. continuó Octavi Saltor y finalmente habló Jordi Carbonell quiene pronunció una frase que se ha convertido en histórica: "que la prudencia no nos haga traidores". Se leyeron un montón de adhesiones y un mensaje del presidente de la Generalitat en el exilio, Josep Tarradellas, que todavía tardaría unos meses en pronunciar el famoso "Ya estoy aquí". Para cerrar el acto, el maestro Oriol Martorell, dirigió un multitudinario "Canto de los Segadores", aprendido deprisa y corriendo por la concurrencia.

Treinta años después (año 2006) la plaza de Catalunya ya no es aquel descampado; desde entonces ha vivido dos remodelaciones urbanísticas. En recuerdo de la primera fase, se conserva, en el mismo lugar dónde se va instalo en aquel momento, el mosaico conmemorativo de aquella fiesta hecho por el artista Antoni Tapias. Tras la última remodelación y con la coincidencia de la desaparición de Oriol Martorell, el 11 de septiembre de 1998, se erigió una escultura, obra del artista Artur Aldomà, en homenaje al músico y político. En la placa que nos lo recuerda dice: Oriol Martorell, profesor y músico, comprometido con las libertades democráticas de nuestro país, que dirigió el Canto de los Segadores la Diada de 1976 celebrada en esta plaza. (Fuentes: publicaciones del Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat)