La fotografia en blanc i negre és un autèntic món per explorar. Les capacitats artístiques i expressives del duotons són infinites.
Sí, tots hem vist moltíssimes fotografies en blanc i negre però siguem sincers: tots nosaltres, veiem el món en color, mostrar alguna cosa en blanc i negre ens obliga a veure-ho d'una forma diferent. Una fotografia en blanc i negre probablement cridi més l'atenció que una en color, ja que el color ens sembla més quotidià, més normal, mentre que el duotono ens acosta més al cinema, a l'escenificació, l'art en general.
El color amaga secrets. Hi ha elements que queden emmascarats, en certa manera, pel color. Podríem dir que el color ens crida l'atenció visualment, així que distreu els ulls perquè aquests no vegin certes coses amb tanta facilitat. És per això que es diu que, en les fotografies en blanc i negre, la composició és més important, ja que amb l'absència de color les línies, les textures, els contrastos lumínics salten a la llum i es fan més evidents.
