Sant Boi de Llobregat vist en imatges a través de la càmera de fotos de
Ricardo Caballero
INFOi COMENTARISPlaça de Catalunya de Sant Boi. És coneguda perquè es va celebrar la Diada de 1976. - 07-10-2009 09:27:49
Info : No estava inicialment previst que fos Sant Boi l’escenari d’aquella convocatòria històrica de l’Onze de Setembre de 1976. Els catalans, àvids de llibertat, reclamants d’una amnistia política que posés fi definitivament a la foscor del franquisme i esperançats davant la perspectiva d’un estatut d’autonomia que reconegués els drets històrics de Catalunya com a nació, havien d’assistir a la primera cita històrica per celebrar la Diada Nacional en un espai de fortes reminiscències de derrota, com ho és el Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Justament per això, perquè el parc de la Ciutadella encara recorda el recinte fortificat que les tropes victorioses de Felip IV van aixecar a la capital de Catalunya per vigilar el comportament cívic dels catalans derrotats el 1714, el governador civil del govern Suárez, Salvador Sánchez Terán, al·legant la incomoditat de l’exèrcit, ho va prohibir directament. L’evocació de Sant Boi com a lloc ideal per a la cita de la primera Diada de la democràcia es deu a d’historiador i polític Josep Benet, qui en els anys durs ja havia pelegrinat discretament a l’església de Sant Baldiri per recordar i retre homenatge a la figura històrica del conseller en cap de Barcelona revoltat contra les tropes borbòniques que havien d’imposar el centralisme de l’Estat.
Rafael Casanova reposa a l’església parroquial de Sant Boi perquè va morir a la nostra ciutat molts anys després de la derrota, en ser el propietari per matrimoni d’un dels casalots més significatius de la petita història local: Can Barraquer, en procés de rehabilitació.
L’escenari escollit a Sant Boi va ser la plaça de Catalunya, aleshores un espai mig urbanitzat on es van aplegar gairebé cent mil persones per demanar el reconeixement històric de Catalunya en el trànsit pacífic cap a la normalitat democràtica. A un quart de sis de la tarda es va iniciar l’acte demanant un minut de silenci per tots els morts de la llibertat i especialment per la darrera víctima del franquisme afusellada a Barcelona encara no feia un any (Juan Paredes Manot, Txiqui).
Va començar parlant Miquel Roca Junyent el qual va ser interromput amb aplaudiments 35 vegades. Va continuar Octavi Saltor i finalment va parlar Jordi Carbonell qui va pronunciar una frase que s’ha convertit en històrica: "que la prudència no ens faci traïdors". Es van llegir un munt d’adhesions i un missatge del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, que encara trigaria uns mesos a pronunciar el famós "Ja sóc aquí". Per cloure l’acte, el mestre Oriol Martorell, va dirigir un multitudinari "Cant dels Segadors", après a corre-cuita per la concurrència.
Trenta anys després la plaça de Catalunya ja no és aquell descampat; des d’aleshores ha viscut dues remodelacions urbanístiques. En record de la primera fase, es conserva, en el mateix lloc on es va instal·lar en aquell moment, el mosaic commemoratiu d’aquella diada fet per l’artista Antoni Tàpies.
i aquests tres pins quantes coses hauran vist...
Ricardo, m'encanten les teves fotos, ja fa temps que et segueixo i ets un mestre per a mi. Aquestes últimes,amb la tècnica HDR, son impressionants, tinc ganes d'aprendre'n, m'agrada el resultat, són espectaculars.
Per cert, m'afalaguen els teus comentaris en les meves fotos, Gràcies. M.Àngels @ 07-10-2009 10:49:21
Tinc un bon record d'aquell dia, perquè jo hi era. Només una observació. La frase "Que la prudència no ens faci traïdors", en Jordi Carbonell la va pronunciar un any més tard al Fossar de les Moreres.
Els tres pins són la misèria que queda de l'antic barranc que es va omplir a finals dels 50 per fer la plaça de Catalunya. Vicenç Bon @ 07-10-2009 12:40:05
Info :
