Google va anunciar fa mesos la preparació d’una plataforma per protegir la independència i neutralitat de la Xarxa. Ahir a la nit, amb la participació d’altres organitzacions i experts independents, va llançar M-Lab. Des d’aquesta pàgina, els usuaris podran mesurar la qualitat de la seva connexió i si el seu proveïdor d’accés (ISP) bloqueja el P2P o prioritza un tipus de trànsit sobre un altre.

El Laboratori de Mesures és una plataforma de servidors oberta per a que els investigadors que vulguin despleguin eines de mesura d’Internet. Com es pot llegir en el bloc oficial de Google, “els experts estan ja desenvolupant eines que permeten als usuaris, entre altres coses, mesurar la velocitat de la seva connexió, realitzar diagnòstics i intentar esbrinar si el vostre ISP esta bloquejant o frenant determinades aplicacions.

Per aconseguir aquest objectiu, Google posarà a disposició dels investigadors 36 servidors en 12 localitzacions diferents d’EUA i Europa durant aquest any. Totes les dades recollides per M-Lab seran fets públics. A dia d’avui, el laboratori ja compta amb tres eines principals funcionant sobre els servidors. Una és un programa de diagnosi de xarxa, que prova la velocitat de la connexió i ofereix informes amb els problemes que té aquesta línia.

Un altre programa, anomenat glasnost (que en rus significa transparència) intenta detectar si el ISP gestiona el tràfic de dades en aplicacions i protocols concrets, com eMule o BiTorrent. Per la seva banda, l’eina NPAD realitza diagnòstics dels problemes més habituals que afecten al bucle d’abonat, el que es coneix com ‘última milla‘.

Encara que els experts podran anar aportant nous programes, en el llistat d’aplicacions futures estan DiffProbe, que buscarà determinar si un ISP dóna prioritat a determinat trànsit sobre un altre, i NANO, que analitzarà si el proveïdor degrada la qualitat per a determinats grups d’usuaris, programes o destinacions.

Juntament amb Google, i diversos activistes i experts independents, en M-Lab també participen l’Open Technology Institute de la New America Foundation i el PlanetLab Consortium.

Vist a | Publico

Si necessites conèixer el rendiment de la teva placa base o CPU, o comprovar si les especificacions del teu ordinador coincideixen realment amb el catàleg de venda del fabricant, et recomano que provis CPU-Z, una aplicació que et mostrarà tota la informació rellevant de la CPU i placa base.

CPU-Z és una pràctica utilitat gratuïta que et mostra una gran quantitat de dades relacionades amb el teu processador.

Ofereix informació detallada sobre el nom del processador (velocitat, tecnologia -en micres-, família, multiplicador, FSB, velocitat del BUS, etc.), informació de caché de primer i segon nivell, fabricant, model, chipset, BIOS, velocitat i memòria del bus AGP, tipus i quantitat de memòria RAM instal·lada així com el fabricant i la freqüència a la qual treballa, i molta més informació.

CPU-Z és en definitiva una pràctica utilitat d’anàlisi especialitzada al microprocessador, placa base i memòria RAM.

Lloc oficial | CPU-Z

De cop, un bufec infernal assola el túnel de bat de beisbol a Sant Boi, es desploma. Un matí de dissabte d’entrenament per alevins, infantils i cadets es converteix en el pitjor malson. Les rialles dels xavals ofegades entre la runa. No hi ha pitjor lament per al món del que perdre així a les seves petites esperances. Des d’aquí, el meu profund pesar i dol a tots els familiars.

El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero i la ministra de Defensa, Carme Chacón, van telefonar a l’alcalde Sant Boi, Jaume Bosch, per transmetre-les seves més sinceres condolences pel trist succés ocorregut en el camp de beisbol i que va costar la vida a quatre nens amb edats compreses entre els 9 i els 12 anys.

D’altra banda, Jaume Bosch va voler sortir al pas sobre la instal·lació que es va ensorrar a causa del vent huracanat que va assolar a Catalunya: “estava en perfecte estat“, va dir per matisar que el problema es va deure a “un vent huracanat excepcional” . Fins i tot va considerar la possibilitat que s’hagués format un tornado en el moment de l’accident. Bosch va presidir un ple excepcional de l’Ajuntament que va decretar tres dies de dol com a mostra de solidaritat amb les famílies de les víctimes.

L’alcalde de Sant Boi va explicar que “cap tècnic municipal ni usuari de la instal lació havia apuntat mai deficiències” i va destacar que era un equipament “relativament nou i que va ser remodelat amb motiu dels Jocs del 1992″.

Bosch va dir que “tot apunta que ha estat un vent huracanat de més de 100 quilòmetres per hora el que ha provocat que el sostre s’aixequés”, un sostre del qual ha dit que “no era d’uralita corrent; estava ben feta“.

L’alcalde va destacar que “hem encarregat un estudi als equips tècnics per detallar que ha passat aquest matí” (per abans d’ahir).

La força excepcional del vent va ser la principal causa de l’accident, segons Bosch, “encara que testimonis presencials van explicar que minuts abans es va aixecar una gran polseguera i va començar a bufar un fort vent, pel que no descartem que hi hagi hagut un petit tornado o huracà” .

El Govern va defensar la seva actuació davant el temporal de vent. El director de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, va apel lar al sentit comú en lloc de a la prohibició. “Hem fet tot el que calia fer“, va asseverar en roda de premsa després de la reunió del Consell Assessor del Pla d’Emergències Procicat. Mora va comparèixer juntament amb el conseller d’Interior, Joan Saura, i el director general de Transports, Manel Villalante.

D’altra banda, un dels nens morts és nebot de Marina Lozano, regidora del PP a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. El PP va suspendre l’acte festiu previst per ahir a Madrid per finalitzar la primera jornada de la seva Fòrum obert amb militants en solidaritat amb les víctimes mortals i els ferits pel temporal de vent que assota gran part d’Espanya. El seu secretari de Comunicació, Esteban González Pons, va voler manifestar, en nom del seu partit, la solidaritat, el dolor, i la consternació a les famílies dels morts i dels ferits.

Esquerra Republicana de SantBoi ha cancel·lat l’esdeveniment de la “Ofrena al monument dedicat als homes i dones que van defensar la República“.  “La secció local d’Esquerra a Sant Boi transmet el seu condol i recolçament als familiars i allegats de les víctimes de l’accident, esdevingut al Camp Municipal de Beisbol a causa del fort vent, i desitja una ràpida recuperació de les persones ferides. Per aquest motiu es suspèn l’acte programat en conmeració del 70è aniversari de l’ocupació de Sant Boi per les tropes franquistes”.

Vist a |Internet

Sabeu de sobres que m’encanten els fotoblogs ia més se que us agraden molt a vosaltres.

Segurament també tindreu coneixement de diverses xarxes de fotoblogs a les quals pots afegir el teu, com el cas de Cool Photoblogs, que a més celebren un concurs per decidir a finals d’any els millors fotoblogs de la seva xarxa en diferents categories: els Photoblogs Awards.

Doncs a aquestes alçades de la pel lícula ja tenim premiats i per aquest motiu us deixo la llista d’aquests afortunats. I per rematar la feina, també els finalistes, tots ells dividits per categories, per facilitar la digestió. Us adverteixo que a continuació vénen revolts. Explora els fotoblogs amb moderació si no voleu patir una sobredosi d’inspiració…

Fotobloc de l’any

A Walk Through Durham Township
Llista de finalistes

Fotobloc més popular

Chromasia
Llista de finalistes

Millor Fotobloc americà

Mute
Llista de finalistes

Millor Fotobloc asiàtic i oceànic

Sound without voice
Llista de finalistes

Millor Fotobloc europeu

Vanilla Days
Llista de finalistes

Millor Fotobloc debutant

Ilan Bresler Photography
Llista de finalistes

Fotografia de paisatge

Absolutely nothing
Llista de finalistes

Fotografia en blanc i negre

Look-s
Llista de finalistes

Fotoblog con mejor diseño

nissou*
Llista de finalistes

Vist a | Valencia fotobloggers

Un informe pioner per al Govern de Holanda qüestiona que l’intercanvi a la Xarxa perjudiqui la indústria audiovisual.

La descàrrega de cançons i pel·lícules d’Internet genera més beneficis econòmics i culturals que pèrdues. Això és el que sosté un extens informe realitzat per experts en economia, legislació i tecnologia per al Govern d’Holanda. El treball qüestiona també la relació directa que estableix la indústria audiovisual entre d’intercanvi d’arxius i descens de vendes. És al revés: els que descarreguen arxius compren el mateix o més que els que no descarreguen.

En una iniciativa pionera a Europa, els ministeris d’Economia, Justícia i Cultura de Holanda van encarregar un informe per conèixer els efectes econòmics i culturals que té l’intercanvi d’arxius sobre els negocis de la música, el cinema i els videojocs.

Experts de tres institucions (la consultora TNO, el centre d’investigació econòmica SEO i l‘Institut d’Informació Legal de la Universitat d’Amsterdam) han elaborat un estudi de 140 pàgines on, després de repassar la situació de la indústria audiovisual i l’impacte de les descàrregues , mostren una sèrie de dades i recomanacions al Govern i al sector.

Benefici de 100 milions
La principal conclusió és que el P2P és positiu per la societat holandesa. Des d’un punt de vista del benestar econòmic i cultural obtingut pels holandesos, han calculat un benefici net de 100 milions d’euros l’any només en el terreny musical. Per arribar a aquesta conclusió, van estimar uns guanys per a la societat de 200 milions d’euros, a les que resten les pèrdues de la indústria, 100 milions.

El treball reconeix, com mostren totes les estadístiques, que les vendes de CD no han deixat de baixar. El que discuteix és que el descens es degui a l’intercanvi d’arxius. Primer, nega la major. No hi ha dades que sostinguin els càlculs de les discogràfiques. Per als autors, no és de rebut suposar que cada cançó descarregada suposi una cançó deixada de comprar. En el cas holandès, es descarreguen 7,5 temes per un venut. Això suposaria que, en absència de programes P2P, el mercat de la música hauria crescut set vegades més. És més, els que descarreguen segueixen comprant tant o més que els que no (veure gràfic).

En el cas del cinema, l’estudi reconeix el dur impacte que ha tingut l’intercanvi d’arxius en alguns sectors, com el lloguer de vídeo. Però l’assistència a les sales de cinema s’ha mantingut i la venda de DVD ha crescut des de 1999, data de l’aparició de Napster, el primer programa P2P. Millor situació és la dels videojocs. Encara que un milió d’holandesos s’hauria baixat algun, les vendes només de programari han crescut a un ritme del 15% en 10 anys.

Per la coordinadora de l’informe, Annelies Huygen, “la indústria ha de crear nous models de negoci que siguin atractius per als consumidors”. Com afirma l’estudi: el P2P ha vingut per quedar i els que descarreguen són, al mateix temps, grans clients. Huygen també es mostra molt crítica amb la criminalització dels usuaris: “Solucions com el sistema francès dels tres avisos són desproporcionades i no tenen un nivell mínim de seguretat jurídica”.

Conclusions i recomanacions de l’informe

Pèrdua del control
L’intercanvi d’arxius ha provocat que la indústria, especialment la musical, que basava el seu model de negoci en controlar l’accés dels usuaris a les obres, perdi aquest control.

Marc legal
A Holanda, la descàrrega per a ús personal no és delicte. Els intents de persecució criminal i les restriccions tècniques han fracassat allà on s’han implantat.

Encara hi ha mercat
Mentre que el 84% dels holandesos encara compra productes que podria aconseguir gratis, un 35% descàrrega arxius. Ambdues xifres no són excloents.

Efectes col·laterals
Els usuaris que descarreguen música van a més concerts (3,8 a l’any enfront de 1,6). En el cinema, no hi ha més visites a les sales. En general, no hi ha causalitat entre descàrregues i menors compres.

Consell a la indústria
Els contractes’360 graus’, on la discogràfica rep part de les entrades i el ‘merchandising’, poden funcionar amb els artistes consagrats. Amb els novells, Internet és un gran aliat.

No a la persecució
Els usuaris del P2P són els millors clients de la indústria. La seva persecució legal seria negativa fins i tot per als enemics de l’intercanvi.

Aliança amb la tecnologia
La indústria, en comptes de recelar de la tecnologia, ha de col laborar amb proveïdors d’accés, operadors de telefonia mòbil i creadors de programes per construir un nou model de negoci.

Vist a | Público

La bogeria ens envaeix, és la Obamamanía. Assisteixo estupefacte a la catarsi d’amor Obámico, a les lloances a la figura del nou mentor de l’ordre mundial que des d’avui guiarà el nostre camí en el planeta Terra. Des de que aquest home d’edat mitjana, pertanyent a la classe dominant de tota la vida, va aparèixer amb l’eslògan fet a la mida de “persones en risc d’exclusió”, el famós “Yes, We Can“, se’ns ha anat una mica el cap a tots, i estem idolatrando algú que, segurament, ens defraudarà.

Sembla que aquests dies, obnubilats amb un esperançador futur d’amor i pau demòcrata -el mateix partit que va trigar un segle a acceptar als negres com una cosa més que material de conreu- en el qual Sant Obama ens porti a la pau mundial, la esplendidez econòmica i l’amor lliure, se’ns oblida algun matís important.

El senyor Barak Obama és part de la classe dirigent de la major economia del món, i ni aquesta imatge descafeïnada (mai millor dit) que ens han ofert els experts en màrqueting, ni les promeses d’un món millor-que no sense guerres-, ni la aparent obertura de la tancada ment del nord-americà mitjà, farà que Obama sigui un president diferent.

Se li ha pretès igualar Kennedy (el primer dels assassinats, encara que valdria qualsevol), aquest president nord-americà, també de la classe dirigent i milionària de tota la vida, que va obtenir la glòria post-mortem gràcies a les bales perdudes de vagi vostè a saber qui, i adornat per la conspiranoia neohippie. No content amb això fa uns dies va pretendre emular Abraham Lincoln, amb aquest viajecito en tren, joia per a la plèiade de acòlits amb càmera digital al coll.

Però el pitjor de tot és que no només ha provocat aquest èxtasi dels sentits en el públic nord-americà sinó que a la resta de països, la classe política somiadora i, alhora, fracassada en els seus propis països, l’han acollit com el redemptor d’ tots els mals d’aquest món. Han passat de la Americanofobia a la Obamamanía en un tres i no res, com si a partir d’avui el govern dels EUA fora a dirigir les nostres vides cap a un futur d’amor, pau i rius de llet i mel.

I no, estimats Obamamizados, a partir d’avui tot seguirà igual. El president dels Estats Units d’Amèrica continuarà vetllant pels interessos nord-americans igual que els anteriors presidents, seguirà rendint homenatge als patrocinadors de la campanya (mira, que curiós, els mateixos que els dels altres candidats!), Els veritables poders l’estat, com a cada país.

O és que et pensaves que el programa polític d’Obama era acabar amb les fronteres, repartir els guanys dels rics entre els pobres de la terra i regalar marihuana pels carrers?. A veure és que ens hem tornat tots gilipolles de sobte?. Perquè si, he de reconèixer que els americans saben publicitar la seva com ningú, fins els seus fracassos ens semblen heroics, però d’aquí a perdre totalment el sentit, em sembla a mi que hem de ser una mica més reflexius ¿no us sembla?.

Més ens valdria mirar cap a casa nostra i exigir als polítics als que hem votat que es preocupin pels problemes del nostre país, per millorar les condicions socials (habitatge, salut, educació, treball ben remunerat …), fomentar l’economia i acabar amb la violència i el terrorisme, i no deixar-nos portar per il lusions, per un nou Messies negre vingut de l’altra banda de l’Atlàntic. Deixem que aquest telepredicador de l’smiley s’ocupi dels seus assumptes, i decebi com tots els presidents dels EUA, i ocupémonos dels nostres propis problemes.

Algunes animacions flash sorprenen per la seva originalitat, gràcies a una eina es poden afegir com a salvapantalles.

La mateixa s’anomena InstantStorm i el que fa és, bàsicament, convertir els fitxers flash amb extensió SWF en el format de salvapantalles (SCR). Aquest programari només ocupa 3 Mb i la seva interfície és força simple.

Per a usar només has d’indicar el nom del fitxer a transformar i la nova denominació de salvapantalles. Així mateix, és possible configurar la mida que ocuparà a la pantalla i altres paràmetres, com per exemple, la possibilitat d’afegir icones personalitzats al mateix.

És cert que no es busca una cosa fins que es necessita. En el meu cas personal necessitava Ripejar (copiar i convertir) un DVD per tenir-lo en el meu ordinador, i vaig trobar la solució en un dels millors blocs que sempre visito: Ghacks.

Es tracta d’Your Free DVD Ripper, un excel·lent programa (gratuït) per a Windows que sota una interfície neta i fàcil d’usar (com s’aprecia en la captura de pantalla anterior), et permetrà passar la teva pel·lícula o vídeo DVD a qualsevol format de vídeo o àudio que desitgis.

Your Free DVD Ripper et permet Ripejar (entén Ripejar com passar de format de disc lògic, CD o DVD, a format de sistema (ordenador). Per exemple: vídeo a MPEG, AVI, etc.; Àudio a MP3, WAV, etc.) Els teus DVD a vídeo (MPEG, AVI, DivX, VCD, SVCD) i àudio (MP3, WAV).

El millor de Your Free DVD Ripper és que permet especificar què es convertirà, què trossos, què pistes del DVD, a quins formats, pots o bé convertir el DVD sencer o un tros del mateix, tot queda disposat al que necessitis. És una eina excel·lent.

Lloc oficial | Your Free DVD Ripper

NOTA: Nens, no vegin això. I si ho veuen, no intenten fer-ho a casa.

Durex ho té clar: si els anuncis de cotxes mostren conductors en ple èxtasi de pilotatge, els de preservatius han de mostrar el mateix, però en versió sexe, encara que sigui d’aquesta manera tan ‘metaforicoanimada’. Es tracta d’una creació de Superfad. I sí, em temo que va a aixecar una mica de polèmica. Ho veurem a Espanya?

Editors en línia d’imatges n’hi ha molts, però si el que vols és a més donar-li a les teves fotografies un toc divertit, llavors pots provar amb piZap.

piZap és un editor de fotos en línia (online) molt complet i ple d’efectes especials.

Amb piZap pots: pujar les fotos des del teu ordinador o fer servir les que hi ha de mostra afegiren textos, aplicar ulls i orelles i moltes opcions més.

Té una interface avançada que permet arrossegar, estirar, canviar opcions i molt més.

Després podeu guardar les teves creacions o pujarles a una galeria pública.

Què és un editor de fotos en línia (online)?
És una aplicació web que s’usa des del navegador, és a dir no necessites descarregar o instal lar res.

Lloc oficial | piZap
Vist a |  www.hatsnew.com