La velocitat real de connexió és sempre inferior a la que ens prometen quan contractem el servei i en la majoria dels casos no arriba ni al 50%.

La velocitat de connexió de què l’usuari gaudeix quan navega per Internet és pràcticament sempre inferior a la promesa per les operadores quan es contracta el servei.

Una connexió a Internet de 20 megues a Espanya no supera els 9,5 megues de mitja que ofereix Jazztel, i la resta de competidors de mercat ni tan sols no arriba a aquesta marca, estant per sota dels 8 megues, segons el tercer estudi sobre la qualitat de les connexions de banda ampla que recull EP del portal ADSLzone. En aquest rànquing, Orange es col·loca com l’operador que menys velocitat ofereix, només 5,5 megues reals en el rang d’ofertes de 20 megues.

En el cas de les modalitats de 3 i 6 megues, les més comunes, la mitja de velocitat és superior al 80%, la qual cosa demostra que les ofertes més lentes s’ajusten millor a la velocitat que promocionen. Les connexions superiors a 20 megues, sense embargaments, si que es compleix millor el promès, ja que s’executen a través de la fibra òptica.

La velocitat de pujada continua sent insuficient en la majoria dels casos, incomplint les recomanacions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que indica que és necessari almenys un mega de pujada per gaudir de les possibilitats que ofereix la Xarxa, un paràmetre que a Espanya és de mitja de 304 Kbps.

Per regions, Madrid i Catalunya són les comunitats que més diversitat d’ofertes de servei ADSL tenen, mentre que Galícia i País Basc destaquen per tenir velocitats superiors a la mitja nacional gràcies als operadors locals de cable R i Euskaltel. Al contrari, les Illes Canàries, les Balears, Astúries i Extremadura són els més lents.

Internet ofereix l’oportunitat d’estudiar a distància i sense cost un ampli nombre de disciplines

Temps i ganes d’aprendre. És l’únic que fa falta per realitzar algun dels milers de cursos gratuïts disponibles a la Xarxa. Els qui optin per aquesta via poden ampliar la seva formació o iniciar-se en una àrea concreta al ritme que més s’ajusti a les seves necessitats. Entre els recursos, destaquen ensenyaments útils per a l’àmbit laboral, com els idiomes, la informàtica o la gestió empresarial. També s’ensenyen lliçons orientades al lleure i a l’entreteniment.

Falta de temps o de recursos econòmics. Són les dues principals objeccions que sorgeixen quan una persona es planteja iniciar un curs de formació. I si li oferissin la possibilitat de realitzar-lo al seu ritme i sense cap cost? Avui en dia és una opció real. Internet ha obert les portes a un nou model d’ensenyament a distància: la formació on line. És una modalitat educativa adaptada a les necessitats individuals de cada alumne, que pot seguir les lliçons en les condicions que s’ajustin a la seva disponibilitat. Entre l’àmplia oferta formativa, cada vegada és més nombrós l’ensenyament gratuït.

La majoria d’aquests cursos no atorguen diplomes ni certificats quan es finalitzen, encara que molts d’ells incorporen test i exercicis perquè l’estudiant comprovi que ha aprofitat l’experiència. L’usuari ha de tenir clar que ampliarà la seva formació, però no podrà acreditar-la.

Portals temàtics

Nombrosos portals temàtics es dediquen en exclusivitat a recopilar els cursos gratuïts disponibles en Internet. Un dels més destacats és mailxmail.com, un projecte de formació on line que compta amb més de sis milions d’alumnes inscrits en els seus gairebé 3.000 cursos. Per accedir als serveis d’aquesta web, tan sols és necessari completar una senzilla fitxa de registre. Empresa, cultura i humanitats o informàtica són algunes de les àrees temàtiques en les quals s’estructuren els tutorials del portal. Poden rebre’s per mail amb la periodicitat que s’indiqui, consultar-se en línia o descarregar-se a l’ordinador.

Aulafacil.com té una funció similar. Recull una selecció de cursos gratuïts estructurats en categories, com a cuina, dibuix, empresa o Internet. Amb un clic, l’estudiant podrà començar la lliçó. D’altra banda, i-magister.com, una plataforma especialitzada en cursos a la Xarxa, compta amb una secció en la qual exposa els tutorials i manuals gratis que es poden consultar. A diferència dels anteriors, manca de continguts propis. Reuneix els temes que s’ofereixen en altres llocs. La seva originalitat arrela que filtra de forma detallada la recerca de cursos per temàtica, tipologia, durada, dificultat o idioma.

La comunitat de wikis lliures per aprendre, wikilearnig, disposa també d’un ampli llistat de recursos formatius. Reflecteix, sense necessitat d’accedir a cada curs, el nombre de lliçons que el componen i les opinions d’altres usuaris. La secció gratuïta de canalcursos.com facilita una extensa llista de tutorials on line amb accés directe en introduir l’adreça electrònica.

Cursos d’idiomes

Els cursos d’idiomes són molt demandats a la Xarxa. La llengua anglesa encapçala les preferències dels usuaris. L’oferta és àmplia i variada. La web mansioningles.com imparteix un ensenyament molt complet: un total de 54 lliçons estructurades en nivells d’iniciació, bàsic i intermedi. En finalitzar-ne cada un, l’estudiant realitza un test d’avaluació que li permet verificar el seu aprenentatge. En curs d’anglès on line s’accedeix a un tutorial complet de la gramàtica anglesa. Un dels seus avantatges és que l’estudiant pot elegir en un llistat els conceptes gramaticals que necessiti reforçar i realitzar els exercicis corresponents. Es completa amb un interessant apartat dedicat a l’anglès comercial, d’utilitat per als qui necessitin conèixer aquest idioma per al seu treball.

Però hi ha altres llengües amb espai en Internet. Cursodealeman.de és un complet manual de 35 lliçons, que contenen exercicis i audio per verificar la pronunciació de l’alumne. Aquesta mateixa web desenvolupa un curs per aprendre l’idioma francès, amb les mateixes característiques que l’anterior.

Les persones més atrevides poden iniciar-se en l’aprenentatge del xinès o l’àrab. Des de xinès-china.com és possible introduir-se a la llengua oriental en 20 lliçons. El portal disposa d’exercicis per aprendre els caràcters i l’alfabet. Per instruir-se en àrab, es pot visitar la “madrasa” (escola) de la pàgina web musulmanesandaluces.org.

Informàtica, Internet i ordinadors…

Per realitzar un curs on line és imprescindible conèixer les eines informàtiques bàsiques. Aulaclic.es posa a disposició de l’alumne cursos elementals d’ofimàtica i programari d’edició o disseny, al costat d’amplis manuals de sistemes operatius. Si es prefereix, programatium.com n’allotja més de mil de manuals i tutorials de programes i sistemes. Per als qui vulguin conèixer els racons d’Internet, en learnthenet.com trobaran un curs bàsic per aprendre a navegar amb seguretat i treure’n partit a tots els avantatges de la Xarxa.

Set anys han passat des que l’estàndard, que permet assolir una velocitat de 300Mbps, es proposés.

L’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) ha ratificat finalment l’estàndard sense fil 802.11n proposat fa set anys i que molts fabricants han utilitzat per llançar productes amb la denominació “Draft”. 802.11n permet que WiFi assoleixi velocitats d’almenys 300Mbps.

Des de l’IEEE han comentat que el nou estàndard ha estat un gran repte tècnic que requeria d’un gran esforç i concentració de molts participants. “Quan es va començar el 2002 la majoria de les tecnologies relacionades amb 802.11n eren investigacions universitàries que encara no s’havien implementat”, afirma Bruce Kraemer, president d’IEEE Wireless LAN Working Group.

Des de l’IEEE afirmen que l’estàndard no crearà greus problemes als fabricants que ja han llançat routers 802.11n ja que petites modificacions en el microprogramari farà que els productes que hi ha al mercat siguin interoperables.

Titular del Periódico.com que basant-se al mesurador Speedtest.net utilitzat pel Sindicat de Treballadors de Comunicació d’EUA per realitzar els seus informes, confirma, una vegada més, l’espectacular retard en la velocitat de l’accés a Internet a Espanya. Si a això unim que la banda ampla espanyola és de les més cares d’Europa ens trobem amb un cocktail difícil de digerir.

La veritat, cansa una mica haver d’estar llegint totes les setmanes notícies com aquesta, mentre el govern el nega i mira per a un altre costat i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions defensa els comptes de les operadores per a sobre del dret universal d’accés a la Xarxa dels ciutadans.

Les dades són tossudes i situen a Espanya molt per sota del seu nivell de renda, del producte interior brut o del de desenvolupament humà. Segons el mesurador Speedtest.net, el nostre país ocupa el lloc 43 a nivell mundial amb 4,61 megabits per segon de mitjana en velocitat de baixada, es troba molt per darrere de Corea del Sud i Japó, els països més ràpids, però també de, per exemple, Bulgària, Romania, Letònia i Lituània. Al país bàltic, la velocitat de descàrrega és gairebé tres vegades més lleugera: 13,09 megabits per segon.

En la velocitat de pujada -la rapidesa a la qual les dades es traslladen des d’un ordinador a la xarxa- el resultat és encara pitjor: amb una mitjanade 0,46 megabits per segon, Espanya ocupa el lloc 93, com Geòrgia en la classificació de l’índex de desenvolupament humà de l’ONU. Són dades que s’afegeixen a d’altres: la banda ampla a Espanya és, segons la Comissió Europea, de les més cares de tota l’UE, només per darrere de Romania, la República Txeca i Àustria; quatre de cada deu espanyols, davant tres de cada deu ciutadans comunitaris, no han sortit mai a la xarxa; les operadores incompleixen sistemàticament la velocitat que ha contractat l’usuari.

Gens nou o que no sapiguem els internautes, unit a sobre a un dels preus més cars. Les associacions d’Internautas ho atribueixen a allò de sempre: a Espanya no hi ha competència, no hi ha inversions i els poders públics no garanteixen els serveis que es presten.