Mozilla critica la llista que apareixerà perquè l’internauta seleccioni un navegador.

És difícil acontentar tots. Forçat per les autoritats europees, Microsoft o bé n’oferirà Windows 7 sense navegador o introduirà en el nou sistema operatiu una finestra que presentarà la llista de navegadors disponibles perquè l’internauta pugui escollir. Es tracta d’una mesura per pal·liar l’avantatge que li dóna a Internet Explorer l’anar instal·lat per defecte en el sistema operatiu que empren la majoria dels ordinadors domèstics. Però els responsables del navegador Firefox, creat per Mozilla, no els satisfà la solució.

El problema, segons Jenny Boriss, del departament de disseny de Firefox, és que aquesta pantalla s’obrirà des del navegador Internet Explorer amb aquell que l’internauta difícilment no apreciarà la necessitat de descarregar-ne un altre per començar a transitar per Internet. D’altra banda, la llista de navegadors opcionals es presentarà per ordre alfabètic. És a dir: Apple Safari, Google Chrome, Microsoft Explorer, Mozilla Firefox i Opera. Aquesta opció, segons Firefox, beneficia Apple. Per als dissenyadors del navegador de Mozilla, la solució seria un ordre que respectés la implantació de cada navegador al mercat, amb la qual cosa Firefox superaria a Safari, o un aleatori i allargar la llista de cinc a 12 navegadors. Tampoc els editors d’Opera no estan satisfets amb la seva ubicació en la llista ja que consideren que, com succeeix amb els cercadors, qui apareix el primer en la llista té més opcions de ser escollit.

D’altra banda, Firefox ha desactivat el funcionament de dos complements per a Firefox instal·lats a Windows al·legant la seva vulnerabilitat, que ha estat reparada per Microsoft en l’última distribució de remeis de seguretat.

El navegador ha anunciat el llançament de la beta del Firefox 3.6 el 21 d’octubre, un dia abans del llançament mundial de Windows 7. El nou navegador millorarà, entre altres aspectes, la gestió dels plug-in i el farcit de formularis.

Internet s’ha tornat un lloc centralitzat on aconseguir tot tipus d’informació amb molta rellevància per al desenvolupament de treballs d’investigació.

Gdocu és un lloc web que utilitza el motor de cerca de Google per trobar qualsevol tipus de document, ja sigui PDF, Word, Power Point, Text, entre d’altres. A diferència d’altres llocs similars, Gdocu està optimitzat per a la llengua espanyola, el que en certa manera t’ofereix més possibilitats de trobar el que cerques.

El cercador suporta fins 12 extensions diferents, incloent versions de l’Office 2003 i 2007, com també Open Office.

Via | TecnoBITA
Lloc oficial | Gdocu

Les xarxes socials es troben totalment incorporades en el dia a dia dels adolescents i en elles faciliten més dades personals del que els pares creuen.

L’ús de les xarxes socials s’ha imposat entre els passatemps preferits dels joves, una activitat que ha estat envoltada de polèmica pels perills que comporta si es du a terme sense precaució. A més, malgrat ser molt populars (nou de cada deu joves afirma utilitzar-les diàriament per xerrar amb els seus amics), un 40% dels pares ignora que els seus fills es connectin a aquest tipus de sites.

Les dades han estat recollides en l’estudi de la Fundació Pfizer sobre ‘La joventut i les xarxes socials en Internet’, que ha comptat amb la participació de mil nois i noies entre 11 i 20 anys d’edat, de diferents rangs socioeconòmics, complementada amb una altra estadística entre els mil pares i mares dels joves enquestats, amb una edat mitja entre els 42 i els 46 anys. La conclusió més important és que la majoria dels pares és totalment aliena a l’activitat dels seus fills a la Xarxa. Ells creuen saber quanta informació comparteixen els seus fills, amb quants amics i amb quanta freqüència, però no coincideixen amb les dades que aporten els joves.

L’informe posa en relleu que des de fa menys d’un any s’ha produït una revolució en la forma de comunicació dels adolescents, ja que el 98% utilitza Internet dins o fora de la llar. Entre els serveis que més usen destaca el Messenger, seguit de l’escolta online de música i vídeos, la recerca d’informació per raons d’estudi o treball i la tramesa d’email.

Vuit de cada deu joves assegura tenir el seu propi perfil en una xarxa social, però només sis de deu pares ho sap. El motiu és que la majoria dels joves utilitza l’ordinador a la seva pròpia habitació i només un de cada cinc ho fa en un lloc comú. El 52,8% dels joves confirma que els seus progenitors mai o poques vegades supervisen el que fa en Internet i només un 18,2% ho fa sempre o gairebé sempre.

Els adolescents ofereixen més dades personals en aquestes xarxes socials del que els seus pares creïn, aportant dades sobre el seu gènere, nom, edat/data d’aniversari, ciutat de residència, adreça electrònica, centre d’estudi, gusts i aficions. A més un 16,7% facilita la seva direcció postal i un 13,1% el seu número de telèfon.

Tanmateix en una de les coses que coincideixen pares i fills és que són conscients dels possibles riscs de les xarxes socials (possible vulneració de dades i informació personal, suplantació de personalitat, accés a continguts inapropiats o perill d’entrar en contacte amb gent deshonesta). Afortunadament, la gran majoria dels joves usuaris de xarxes socials assegura no haver sofert cap d’aquests problemes.