Considera Internet part d’un dret fonamental

El Consell Constitucional francès va declarar abans-d’ahir contraris a la Constitució els principals articles de la llei antidescàrregues de Nicolas Sarkozy. La seva resolució, recolzada en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, treu a l’Hadopi, una autoritat administrativa nascuda d’aquesta llei, la capacitat de sancionar els internautes que comparteixin arxius. Només un jutge podrà impedir a un ciutadà l’accés a Internet.

Els membres de l’alta instància constitucional han estimat que aquest accés a Internet forma part d’un dret fonamental. Com es pot llegir en la resolució: “La llibertat de comunicació i d’expressió, enunciada a l’article 11 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789, ha estat objecte d’una constant jurisprudència protectora per part del Consell constitucional”. I afegeix: “Aquesta llibertat implica avui, tenint en compte el desenvolupament generalitzat d’Internet i la seva importància” per a la participació en la vida democràtica i l’expressió de les idees i opinions, la llibertat d’accedir als serveis de comunicació en línia.”

Així les coses, el Consell declara contrari a la Constitució que un òrgan administratiu coarti aquest dret. “Correspon a la Justícia pronunciar una sanció quan quedi provat que hi va haver descàrregues il·legals”, puntualitza. Així, l’alta autoritat Hadopi només podrà enviar correus d’advertència a l’internauta, però mai desconnectar-lo de la Xarxa.

A demanda dels diputats socialistes i després d’una llarga batalla parlamentària, l’equivalent del Tribunal Constitucional espanyol havia d’examinar si la Llei Creació i Internet, impulsada per Nicolas Sarkozy i per la seva esposa, la cantant Carla Bruni-Sarkozy, era compatible amb la Constitució de la V República francesa. I, d’acord amb el seu dictamen, no ho és per diverses raons.

A més de condemnar la desconnexió per part de l’Hadopi, els savis del Consell Constitucional, entre qui es compten els expresidents Jacques Chirac i Valéry Giscard dEstaing, van censurar també una estranya figura jurídica que creava aquesta llei. Com era l’internauta el que havia de demostrar que no havia descarregat res il·legal, s’instaurava una presumpció de culpabilitat contrària al dret francès.